diumenge, 28 de novembre del 2010
Daurats rius d’or van onejant
Daurats rius d’or van onejant
des de la testa inflamada
fins on s’amaga el seu cor.
A cada corba un record
a cada rèbol un petó,
a cada fanal un adéu,
amb cada silenci una temor.
De dol vesteixes
ara el somriure
mentre entones
cants de plors
i a la vora un cor
de veus amigues
retruny amb sons
el teu dolor.
Allargasso les mans
per cloure amb les teves
la pena
i fiten els ulls
un pou que mai abans
havien albirat,
deix-me amiga
ser la llar del teu foc,
el capell dels pensaments,
el coixí del teu repòs,
i retornar si es pot
on cada corba és un record
i cada rèbol un petó
deixant enrere els adéus
sota la llum dels fanals.
dissabte, 28 d’agost del 2010
Vaig néixer de nit
Vaig néixer de nit,
entre paraules,
a la vora del riu,
i qui sap si...
també entre dos gots
en mans d’amics.
Vaig néixer de nit,
entre silencis,
a la barra d’un bar,
allí on les quimeres
poden ser utopies
o a l’inrevés.
Vaig néixer de nit,
amb el repiquem-te’m
d’una veu foradant el ressò
d’una ressaca
de molt temps
pels mots rimats.
Vaig néixer de nit,
després d’una eternitat,
una nit d’estiu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)