Daurats rius d’or van onejant

Daurats rius d’or van onejant
des de la testa inflamada
fins on s’amaga el seu cor.
A cada corba un record
a cada rèbol un petó,
a cada fanal un adéu,
amb cada silenci una temor.
De dol vesteixes
ara el somriure
mentre entones
cants de plors
i a la vora un cor
de veus amigues
retruny amb sons
el teu dolor.
Allargasso les mans
per cloure amb les teves
la pena
i fiten els ulls
un pou que mai abans
havien albirat,
deix-me amiga
ser la llar del teu foc,
el capell dels pensaments,
el coixí del teu repòs,
i retornar si es pot
on cada corba és un record
i cada rèbol un petó
deixant enrere els adéus
sota la llum dels fanals.