divendres, 21 de gener de 2011

Pujant per la costa del calvari





Pujant per la costa del calvari,
buit d’esperança
segons els records
marcat a foc
després de tants anys
en el dolorit cor,
em ve de cara
el flaire trist
de la llibertat no desitjada.
Clavetejat
per tants instants passats,
per tants petons perduts
per tanta pell colrada,
del pretèrit afecte,
d’una vida escampada.
Pujant per un calvari,
incomprès,
només la solitud
de les paraules
em conforta
en el silent ball
sobre el paper verge,
de la tinta
que s’impregna d’ànima,
de ràbia,
de nou de soledat,
de muda tristesa.
Safe Creative #1101218306454

1 comentari:

  1. Segur que cada pas
    és un clau que et forada,
    i cada escala
    un silenci
    que et trenca l’ànima.
    Segur que a cada batec
    el cor t’ofega.
    Com un carrer solitari
    et serà el calvari
    tan lluny del guerrer
    que eres abans
    guanyat pel drac més covard,
    esquerdat també el cor
    ara ets tu a qui li sagna
    i fa néixer la vermella flor.
    Buit potser d’esperança
    tancaràs qui sap si la porta
    a aquell passat
    que t’ha ferir,
    deixant, no ho se,
    la clau al pany de la porta.

    ResponElimina