Vaig néixer de nit,
entre paraules,
a la vora del riu,
i qui sap si...
també entre dos gots
en mans d’amics.
Vaig néixer de nit,
entre silencis,
a la barra d’un bar,
allí on les quimeres
poden ser utopies
o a l’inrevés.
Vaig néixer de nit,
amb el repiquem-te’m
d’una veu foradant el ressò
d’una ressaca
de molt temps
pels mots rimats.
Vaig néixer de nit,
després d’una eternitat,
una nit d’estiu.
Amb estels infantats
ResponEliminasurant al pou del got,
escoltant els mots pausats
amb tel de rauxa continguda.
Llums de barra de bar
que desdibuixen somriures
de vells confrares
que parlen
amb hàbits de lletraferits
i místiques enyorances
de versos passats
i batalles d’enginy
en les matinades
de cels oberts
i cors tancats,
de llàgrimes fàcils
i poemes prenyats
de part difícil.
Envoltats del màgic polsim
de les fades i muses
sense adonar-nos
que tan sols era el fum
contingut de l’habitacle.
Allí envoltats de somnis,
vells poetes marcíem el temps,
mentre el temps
ens anava eixugant
al lent pas de cada segons
d’una eterna nit d’estiu.